Ponents
En els darrers anys en el panorama de votació electrònica s'han proposat diverses solucions, i ara també n’hi ha de basades en Blockchain per abordar la qüestió de la confiança en els procediments i els resultats de les votacions sense necessitat de tercers; per desgràcia, aquests sistemes són poc pràctics ateses les sovintejades limitacions en el nombre de votants i candidats suportats. Per tractar el problema esmentat, proposem innovacions més radicals envers un sistema de votació segur i verificable independent de la plataforma que es pugui desplegar en qualsevol tecnologia de registre distribuït (DLT, en anglès) que admeti l'execució d'un contracte intel·ligent (Smart Contract). VoteVote és un nou model de vot representatiu i directe a la vegada que utilitza la gamificació en convocatòries de vot perquè la participació a les eleccions universals s’incrementi. S’utilitzen tècniques criptogràfiques per a la seguretat del sistema de votació i la identitat digital per a una gestió millorada del cens. VoteVote neix amb l’objectiu de ser el sistema de democràcia que incita a la participació. D'una banda, VoteVote trenca amb el principi de votació “una persona un vot” i introdueix una regla més flexible sobre emetre dos o més vots d’aquells que aquest votant s'ha autoanomenat com a representant. Aquesta idea pot tenir sentit en algun tipus de participació ja que, en el fons, tothom té el SEU vot. El mètode que presentem està dissenyat per a la seva implementació digital, per a vot online, i que requereix encara més de la transparència del Blockchain: aquest nou mètode de votació requereix d’una gestió de privadesa robusta i de la millor tecnologia de transparència, ja que el sistema proposat es basa en l’emissió de diversos vots per una mateixa persona, cosa controvertida, i la possibilitat de canviar-los pels representats. És per tot això que VoteVote és una aplicació natural per a les tecnologies de registre distribuït, DLT o simplement, Blockchain.
La Directiva Europea Marc de l’Aigua reconeix la dimensió social dels rius i advoca per una participació activa de la ciutadania en els plans de gestió fluvial. No obstant, 20 anys després de la seva implementació, la participació ciutadana segueix sent un repte pendent de resoldre. En concret, convé superar un tipus de participació dirigida des de dalt i encaminada a la resolució de conflictes, a favor d’un model de participació des de baix orientat a promoure el voluntariat entès com a forma de coresponsabilització ciutadana en la gestió del paisatge fluvial. Actualment, la recerca sobre voluntariat es centra en anàlisis quantitatives de caire generalista, poc orientades a informar polítiques de promoció del mateix. En aquest context, es proposa analitzar el voluntariat ambiental en l’àmbit fluvial des d’un enfocament atent a l’experiència personal dels voluntaris com a punt de partida per al disseny de processos participatius encaminats a la creació de grups autogestionats de ciutadans compromesos en la cura i preservació del paisatge. En particular, s’analitzaran els factors personals que han influït en l’adhesió a un grup a través d’una anàlisi qualitativa (objectiu 1), i s’avaluarà la influencia dels factors identificats en la resta de grups de la conca del Besòs a través d’una anàlisi quantitativa (objectiu 2).
El projecte té com a finalitat augmentar les possibilitats de participació ciutadana dels i les més joves a través de pràctiques de micropolítica al seu àmbit local mitjançant iniciatives d’aprenentatge servei (ApS) que busquin transformar el seu entorn proper atenent a necessitats socials sentides. Des d’aquest punt de vista té com a marc de referència els ODS de l’Agenda 2030, concretament l’article 16.7 que proposa “Garantir l’adopció a tots els nivells de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats”. L’estudi parteix del treball en xarxa dels agents locals per analitzar les oportunitats d’incrementar la participació ciutadana i el desenvolupament de competències ciutadanes dels i les joves en aquest tipus de projectes, així com la seva implicació en el lideratge de les iniciatives transformadores en benefici de la comunitat. A nivell metodològic, la recerca s’inscriu en el paradigma qualitatiu i aposta per la metodologia de codisseny caracteritzada pel seu caràcter democràtic i participatiu. El treball preveu la participació de professionals i responsables de Puig-Reig, Sant Cugat i el districte de Sant Andreu de Barcelona ciutat, nuclis territorials on s’ha fet una aposta per vincular a entitats, centres educatius i administració en la construcció d’una xarxa de participació que doni resposta a necessitats de la comunitat. La recerca ha de permetre la millora i extensió de la proposta a altres territoris de Catalunya.
El projecte té com a finalitat augmentar les possibilitats de participació ciutadana dels i les més joves a través de pràctiques de micropolítica al seu àmbit local mitjançant iniciatives d’aprenentatge servei (ApS) que busquin transformar el seu entorn proper atenent a necessitats socials sentides. Des d’aquest punt de vista té com a marc de referència els ODS de l’Agenda 2030, concretament l’article 16.7 que proposa “Garantir l’adopció a tots els nivells de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats”. L’estudi parteix del treball en xarxa dels agents locals per analitzar les oportunitats d’incrementar la participació ciutadana i el desenvolupament de competències ciutadanes dels i les joves en aquest tipus de projectes, així com la seva implicació en el lideratge de les iniciatives transformadores en benefici de la comunitat. A nivell metodològic, la recerca s’inscriu en el paradigma qualitatiu i aposta per la metodologia de codisseny caracteritzada pel seu caràcter democràtic i participatiu. El treball preveu la participació de professionals i responsables de Puig-Reig, Sant Cugat i el districte de Sant Andreu de Barcelona ciutat, nuclis territorials on s’ha fet una aposta per vincular a entitats, centres educatius i administració en la construcció d’una xarxa de participació que doni resposta a necessitats de la comunitat. La recerca ha de permetre la millora i extensió de la proposta a altres territoris de Catalunya.
La implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, UN Agenda 2030) presenta com factors clau la seva localització territorial i la participació d’agents socials en col·laboració amb els governs. La major proximitat dels governs subestatals (regions, municipis) amb els agents socials del seu territori els capacita per que les noves dinàmiques polítiques sorgides de la implementació dels ODS s’aprofitin per millorar els processos de participació ciutadana (inclusió d’iniciatives i preferències a la agenda política, presa de decisions, col·laboració en la definició i implementació de polítiques) i la qualitat dels processos democràtics (transparència, inclusió, rendiment de comptes). Es proposa l’anàlisi d’un conjunt de motivacions que podrien afectar tant de manera positiva com negativa la inclusió d’iniciatives socials a les agendes polítiques relatives a la implementació dels ODS a Catalunya. Les motivacions considerades estan relacionades amb aspectes especialment rellevants en el marc de la implementació dels ODS, com és el rendiment de comptes dels avanços aconseguits en el seu assoliment o la manca d’obligatorietat legal que tenen els governs en assolir-los. S’analitza també quins elements institucionals específics del context de participació ciutadana investigat afavoreixen la inclusió a les agendes polítiques d’ iniciatives socials i quins elements institucionals que s’haurien de redefinir per aquest propòsit.
La implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, UN Agenda 2030) presenta com factors clau la seva localització territorial i la participació d’agents socials en col·laboració amb els governs. La major proximitat dels governs subestatals (regions, municipis) amb els agents socials del seu territori els capacita per que les noves dinàmiques polítiques sorgides de la implementació dels ODS s’aprofitin per millorar els processos de participació ciutadana (inclusió d’iniciatives i preferències a la agenda política, presa de decisions, col·laboració en la definició i implementació de polítiques) i la qualitat dels processos democràtics (transparència, inclusió, rendiment de comptes). Es proposa l’anàlisi d’un conjunt de motivacions que podrien afectar tant de manera positiva com negativa la inclusió d’iniciatives socials a les agendes polítiques relatives a la implementació dels ODS a Catalunya. Les motivacions considerades estan relacionades amb aspectes especialment rellevants en el marc de la implementació dels ODS, com és el rendiment de comptes dels avanços aconseguits en el seu assoliment o la manca d’obligatorietat legal que tenen els governs en assolir-los. S’analitza també quins elements institucionals específics del context de participació ciutadana investigat afavoreixen la inclusió a les agendes polítiques d’ iniciatives socials i quins elements institucionals que s’haurien de redefinir per aquest propòsit.
El projecte es centra en l’estudi de cas de la Plataforma antiincineradora de Cercs, amb l’objectiu d’analitzar com una controvèrsia pública s’articula i incideix en les polítiques locals i els processos de presa de decisió de les administracions, així com també identificar com modifica i transforma el seu entorn local. La Plataforma antiincineradora de Cercs es va organitzar per tal d’evitar la reobertura de la incineradora del municipi. Aquesta incineradora era una central productora d’energia tèrmica a partir de carbó i es va tancar al 2011 arran de greus episodis de pluja àcida a tot el territori de la comarca. El passat 1 d’octubre el consistori va anunciar la reobertura d’aquesta central, la qual cosa va generar la reacció immediata d’associacions veïnals, agrupacions i entitats de tota la regió, arribant a crear-se, en qüestió de dies, una plataforma antiincineradora amb més de 150 persones implicades. Des d’aquesta plataforma es coordinen accions, protestes i concentracions a nivell local i comarcal per tal de pressionar a l’Ajuntament de la Vila de Cercs que retiri la concessió a l’empresa encarregada de la hipotètica futura explotació de les instal·lacions. De moment, l’Ajuntament de Cercs està a l’espera d’un informe tècnic de la Generalitat sobre l’impacte mediambiental que tindria l’obertura de la central, però la realitat al territori indica que les obres d’acondicionament s’estan duent a terme i que el projecte del consistori tira endavant. En aquest marc de mobilització ciutadana, podem ser testimonis directes en temps real del desenvolupament d’aquesta reivindicació local, tot observant quines són les facilitats i resistències que sorgeixen, i quines són les sinergies que ciutadania i administració poden generar en un context com aquest.
